Entrevista a Toni Ponce, esportista paralímpic d’elit que compte amb la nostre col.laboració

Entrevista a Toni Ponce, esportista paralímpic d’elit que compte amb la nostre col.laboració

Entrevista a Toni Ponce

Entrevista a Toni Ponce Bertran

Nom: Toni Ponce Bertran

Edat: 28

Professió: Esportista d’elit I Fisioterapeuta

Lloc de naixement: Vilafranca del Penedès

Lloc de residencia: Vilafranca del Penedès

En què consisteix la teva minusvalia física?

La meva patologia s’anomena Paraparèsia Espàstica Bilateral, on la màxima afectació es troba en les extremitats inferiors. Les meves cames no tenen la prou força per poder caminar correctament.

Quan te la van diagnosticar?

La patologia me la van diagnosticar als 2 anys al veure els meus pares que encara no caminava, llavors van començar ha anar a diferents hospitals, i després de diverses proves hem va diagnosticar la paraparèsia Espàstica Bilateral.

Quan vas començar a nedar?

Hem vaig introduir en el mon aquàtic als 6 anys amb la finalitat terapèutica, gràcies a Josep Ciercoles una de les principals persones important dins d’aquesta trajectòria en la natació.

Quines dificultats afegides implica la teva minusvalia en la pràctica de la natació?

Les dificultats afegides són totes aquelles situacions en que es requereix l’ajuda de les cames. Jo no tinc un batut de cames que m’ajudi a avançar, tinc dificultats a l’hora de realitzar les sortides i viratges. En moments d’estrès se’m presenta espasticitat a les cames provocant-me un moviment no voluntari. Segons en quines proves, per a mi les meves cames son un pes mort.

En quin moment et vas adonar que podies i et volies dedicar a l’esport d’elit?

Veient per la televisió els Jocs Paralímpics de Londres 2012 em va cridar l’atenció veure com persones amb patologies semblants a la meva eren capaços de competir aquest gran nivell.

Quina ha estat la teva història des de llavors, podries explicar-nos la teva progressió fins al moment actual?

La meva historia fins l’actualitat la podem dividir en 4 etapes.

La 1era etapa es justament després de veure les Jocs Paralímpics de Londres fins a principis del 2013. Aquesta etapa va consistir en posar-me en forma amb l’ajuda de Josep Ciercoles fins que vaig anar a realitzar unes proves en el Club Natació Sitges (CNS) i veure si podria entrar en aquest món.

Un cop realitzada la prova en el CNS i acceptar-me en el seu club comença la meva 2ona etapa.

Aquesta 2ona etapa dura de principis del 2013 fins a mitjans del 2014: aquí, participem per primera vegada en una competició al Club Natació Martorell nedant els 400lliures, 50 esquena i 50 braça. Al cap d’uns dies els meus entrenadors Xavi Cenzano i Montse Mascaraque m’informen que havia fet les mínimes en el 50, 100, 400 lliures, 50 esquena i 50 braça, per participar en el Campionat d’Espanya.

Durant aquesta etapa fins a mitjans del 2014 participem en diferents campionats de Catalunya i d’Espanya aconseguint diverses medalles on prioritzen les d’or. A mitjans de la segona temporada se’m presenta la ocasió d’entrar al CAR de Sant Cugat sota les ordres de Jaume Marcé i entrar dins del grup d’entrenament format per varis esportistes integrants del equip paralímpic espanyol.

A partir d’aquí comencem una tercera etapa que durarà fins l’actualitat: en aquesta etapa remarquem dos esdeveniments molt importants, que es la convocatòria per participar en el Europeu del 2014 a Eindhoven (Holanda), i se un dels integrants del equip paralímpic espanyol, aconseguint una medalla de bronze en el relleu de 4×100 estils.

L’altre fita també molt important ha sigut participar en el Mundial disputat a Glasgow (Escòcia) en el 2015 i obtenint dos diplomes aconseguint un 7è del món en el 100 braça i un 6è del món en el 400 lliures.

I ara ens trobaríem en la 4ta etapa on el principal objectiu i meta serà la participació en els propers Jocs Paralímpics de Río 2016 on ho donarem tot i més per ser-hi presents.

Què ha estat el més difícil?

El més difícil ha estat poder compatibilitzar la feina amb l’esport d’elit, per això junt amb la direcció de SMP hem pres la decisió d’agafar una excedència d’un any.

De quina manera t’ha ajudat SMP per a que poguessis desenvolupar la pràctica del teu esport al nivell que ho fas?

Realment SMP m’ha ajudat molt en aquesta etapa. Sobretot agrair al Dr. Panyella que m’ho a fet molt fàcil tant en patrocinar-me, com en ajustar-me la feina en funció als meus entrenaments, concentracions, competicions…

Només els hi puc agrair totes les facilitats que m’han donat.

Creus que l’esport paralímpic no està suficientment valorat? Quina creus que és la raó: manca de voluntat d’inversió per part de les administracions o manca de cultura de la societat d’estar informada sobre els avenços i les competicions en aquest àmbit? Com creus que es podria millorar?

No, valorat està per totes aquelles persones que el coneixen. El problema és que hi han moltes persones que no saben que existeix l’esport adaptat d’elit. La raó es que tenim molt poca repercussió a nivell de mitjans de comunicació.

A l’hora de trobar patrocinadors que et puguin ajudar en la teva preparació, és molt més difícil, ja que no estem igual de reconeguts que els esportistes vàlids.

Es podria millorar quan les televisions i altres mitjans fossin equitatius a l’hora de retransmetre i de parlar de tots dos esports.

Quin és el teu proper objectiu? Creus que podràs aconseguir-lo?

El meu proper objectiu i principal en aquesta etapa és poder participar en els propers Jocs Paralímpics de Río 2016.

Realment estic en el camí idoni per poder aconseguir aquest gran objectiu, tot sabent que no serà fàcil. Però com jo dic “Si no vas a por todas no vayas”

http://smp.cat/smp-esport-adaptat-toni-ponce/

http://www.paralimpicos.es/web/2016RIOPV/participantes/datosbiografia.asp?idatleta=47745169K